31/10/08

L'obra pòstuma de Baixeras és «absolutament moderna» pels personatges i els temes triats

Presentació de Contes menestrals al Museu d'Art Modern (J. Fernández)

L'acte de presentació de la seva obra pòstuma, Contes menestrals, es va convertir, dimecres a la nit, en un homenatge a Josep Anton Baixeras, mort aquest estiu. El volum, editat per Cossetània i La Gent del Llamp, reuneix cinc narracions breus, aparentment deslligades entre si, però que es caracteritzen pel seu to humorístic, impregnat de sarcasme i ironia.

Per l'escriptora Lurdes Malgrat, encarregada de fer-ne la presentació, Contes menestrals «és un llibre absolutament modern», «en la selecció dels personatges i el seu tractament, en la tria dels temes i en l'estil». El volum reuneix cinc narracions breus: La influència, El vent i la boira, L'alcalde de Zalamea, Pols enamorada i Els adéus. Segons Malgrat, els temes de què tracta Baixeras en aquests cinc relats «descriuen aspectes de la realitat més contemporània: per exemple, a La influència es parla de la corrupció». L'escriptora també va destacar «els cops d'efecte brillantíssims» en l'estil narratiu de Baixeras.
Durant la seva intervenció al Museu d'Art Modern de Tarragona, l'escriptora va destacar també que els cinc relats es caracteritzen «pel seu to humorístic i alhora amarg, l'agilitat narrativa i un desenllaç sempre sorprenent». Per Malgrat, «la ironia, el sarcasme i l'humor distancien els personatges de la tragèdia».
El volum ha estat editat per Cossetània Edicions i La Gent del Llamp. La imatge de la portada és d'Enric Baixeras Sastre, germà de l'autor.
Durant la presentació també es va posar de manifest l'aportació de l'autor al món cultural tarragoní: «Baixeras és fonamental per entendre la cultura a Tarragona durant molts anys», va dir Magí Sunyer, escriptor i membre de La Gent del Llamp. Sunyer també va reclamar ajut institucional per editar les obres completes de Baixeras. En aquest sentit, Albert Vallvé, vicepresident de la Diputació de Tarragona, es va comprometre a col·laborar en la publicació: «És de justícia fer-ho», va assenyalar.
L'escriptor, advocat i traductor tarragoní Josep Anton Baixeras va morir el mes d'agost passat als 81 anys.

Notícia de Carina Filella
al diari El Punt sobre la presentació del llibre Contes menestrals, de Josep Anton Baixeras.

Segle XXI: la identitat a la novel·la d'Òscar Palazón

Òscar Palazón (El Punt)
En el moment en què ens trobem, entre les darreries del segle XX i el començament del XXI, molts s'han preguntat i han especulat sobre com es produiria la transició dels segles. És difícil trobar en la realitat mostres evidents que som en un altre segle. L'espai de la literatura pot reflectir, tot i que potser no en el sentit stendhalià del terme, el temps que ens ha tocat viure. De fet, de tant en tant surten crítics que demanen als novel·listes que s'enfrontin a fer cròniques i ficcions que se situïn en el temps actual.
Us he etzibat aquesta reflexió per encarar quatre línies sobre el darrer llibre d'Òscar Palazón perquè penso que en un àmbit, si voleu, epidèrmic i molt evident, ens presenta situacions, actituds i formes d'actuar que ja no són del segle passat. No entro a valorar la conveniència de fer-ho, només ho constato a tall de cronista perquè em sembla rellevant i poc habitual. Realment et submergeixes en les accions que et podries trobar al xamfrà de més avall i que, de fet, llegeixes als diaris sovint.
La novel·la va guanyar el 15è premi literari Vila de l'Ametlla de Mar i això fa que la lectura i el comentari del llibre tinguin per mi, passeu-me la referència personal, una satisfacció afegida. A la Cala vaig fer de professor durant vuit anys i és per això que una persona del jurat va ser alumna meva. A més, resulta que un altre escriptor d'un cert perfil generacional i d'un cert deix estilístic, l'amic Àngel-O. Brunet, també va guanyar el premi i també me'n va demanar un comentari. Deu voler dir que les collites literàries del Camp de Tarragona van fent el seu camí.
Cal dir que jo veig l'Òscar com un activista de l'escriptura. S'ha enfrontat a la poesia –hi remet el títol–, la narració curta, la traducció literària, i ara a una novel·la, i té dues característiques importants com a escriptor que queden paleses en aquest llibre: la valentia del tema, la identitat amagada sota l'aixopluc d'una mena de baixada als inferns per enfrontar-se a alguns dels trets més escabrosos del món actual; la pedofília i la violència gratuïta, i la valentia estilística.
«La vida és un trencaclosques al qual li falten moltes peces.» Aquesta frase, cap al final de la novel·la, juntament amb el títol Un rostre que no és meu, em desvetlla dues de les claus que em faciliten la reflexió que us presento.
La novel·la està construïda a partir de les peces que van composant el trencaclosques; és per això que la portada és tan adequada. Les peces transmeten angoixa. En la primera part, que es titula «Autoretrats», els personatges ens parlen per mitjà de monòlegs interiors en primera i segona persona, i aquí l'escriptor es mostra hàbil en l'ofici, ens transmeten impressions que fan sentit en la segona part, ja en tercera persona.
Com deia, se'ns presenta una acció situada en la quotidianitat: des de llegendes urbanes fins a estereotips com la Juani (que substitueix l'antiga Lolita), la circulació a internet d'imatges sexuals sense consentiment, la recomposició del rostre a partir de la cirurgia, amb al·lusions a la realitat més estricta dels diaris, amb gestos molt contemporanis com ara anar estripant l'etiqueta de l'ampolla mentre parlem, i també per la manera d'escriure cinematogràfica i sense cotilles formals.
La primera part acaba amb una denúncia de la hipocresia; és a dir, el lector veu tota una sèrie de misèries morals que quan li passen per davant dels ulls el fa reflexionar.
Per acabar, felicito l'autor i us demano una cosa: busqueu dues o tres tardes per llegir Un rostre que no és meu i la veritat és que entrareu en un món literari que us sobtarà i us seduirà.

PS: sobretot no us deixeu l'epíleg que podeu trobar al bloc de l'autor.

Article d'Adam Manyé al diari El Punt del camp de Tarragona sobre la novel·la Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón.

30/10/08

Ni en set vides podria dir-ho tot de Shakespeare

Anna Estallo, al setmanari El Pati de divendres 24 d'octubre, publicà una entrevista a Rosa M. Martínez Ascaso, autora del llibre Shakespeare i la natura. Martínez argumenta la seva admiració per aquest autor.
-Vaig trobar molt interessant el seu article L'empremta de Shakespeare en Agatha Christie.
-La petja de Shakespeare en molts escriptors és important. Agatha Christie és un cas extrem. Ho diu a les seves memòries i a les seves cartes al seu marit Dick Lawrence n'és un altre exemple.

-"To Be or not to be". Torhom identifica Shakespeare per aquestes quatre paraules.
-Segons la dita, que recullen molts tractats sobre Shakespeare, una persona que és coneguda a tot el món només per una frase ha de ser un geni.

-Vostè té més de dos mil llibres sobre Shakespeare, i ha investigat tant sobre ell que deu ser la persona de l'Estat espanyol que més en sap.
-Manuel Ángel Conejero en sap més que jo. A partir del 1974 i durant deu anys va organitzar a València uns Encuentros Shakespeare que reunien molts especialistes en el tema, sobretot anglesos, però també alemanys i espanyols com Pérez Gallego. Conejero ha treballat molt en la filologia anglesa. La meva dedicació a Shakespeare em ve d'una admiració natural. En l'àmbit català, qui en sap molt, de Shakespeare, és el catedràtic Salvador Oliva.
[...]
-Què té Shakespeare que no tingui Cervantes?
-Shakespeare és teatre i està representat. Cervantes té una obra bona i Shakespeare les té totes bones.

29/10/08

El Trapezista a l'Escala

Si no vaig errat de comptes d’aquí a un parell de dies –dijous- Jesús Tibau i Maite, la seva muller, passaran per l’autopista AP7 pel terme municipal del meu poble camí de la marinera vila de l’Escala. Al vespe hi tindrà lloc una presentació del recull de contes El vertigen del trapezista. Posaria les mans al foc que fa uns anys ja van passar-hi camí d’Olot, per recollir el premi Marian Vayreda amb Postres de músic. En aquesta ocasió no ha pogut ser, però espero que alguna vegada puguin fer una aturada a Sarrià i presentar-nos-hi alguna obra actual o de les que vindran.
En pocs mesos, Jesús Tibau fet dues vegades acte de presència en terres gironines al darrera d’ El vertigen… i no és cosa senzilla ja que, essent un autor resident a Tortosa, la distància sempre és un inconvenient. A la primavera, a Blanes, va tenir-hi lloc un acte literari entranyable, amb lectura escenificada de contes, entrevista i canvi d’impressions, del qual se’n conserven molt bons records. La vetllada empordanesa d’aquesta setmana pinta igual d’interessant.
Jesús Tibau ha estat cuiner abans que frare. Té tres llibres al mercat i ha participat en d’altres volums col·lectius, però la seva fal·lera literària ve de molt més antic. Participant assidu en concursos narratius, l’obra que s’analitzarà a l’Escala recull diversos relats guardonats : Monedes o l’indecís rodar dels anys, un conte d’inusual llargària que s’endinsa en la narració històrica; Ombres antigues, una peça de regust rural emmarcada en el paisatge prioratí omnipresent; El barbes, que perfectament podria estar basat en fets reals; De paper de plata, una deliciosa història nadalenca. No hi ha dubte que la vessant concursística dóna bons fruits, però no cal deixar de banda la resta de contes del recull. Moltes vegades són simples llesques de vida, espurnes que han fet saltar la imaginació de l’autor i que actuen com una petita explosió controlada en el cervell del lector. Situacions quotidianes, personatges que ens poden arribar a ser familiars, pinzellades d’ironia, objectes inanimats que cobren vida … tot vestit amb la prosa acurada i un ús meticulós de la llengua fan dels contes d’aquest recull una col·lecció de minúscules meravelles que destil·len tendresa en ocasions i elegància sempre. El vertigen… es clou amb un epíleg que representa una porta oberta a la col·laboració. A la proposta d’un conte feta per l’autor, una sèrie de seguidors del seu blog i dels jocs literaris que setmanalment convoca hi aportaren diferents versions d’acabament, convertint-lo així en un conte amb paternitat compartida.
Per les notes que va penjant al seu blog Tens un racó dalt del món, sembla que també fa alguna incursió en el món de la poesia, però això ja procurarem que ens ho expliqui ell mateix. Com segurament també es veurà obligat a contestar a la persistent pregunta : “Quan publicaràs una novel·la ?” que se sol fer als escriptors de narrativa breu consolidats.
Pel temps que fa que ens coneixem, jo diria que té la resposta suficientment estudiada. A l’Escala falta gent! Allí ho podrem confirmar ...

Article al blog De res, massa, sobre la presentació del llibre El vertigen del trapezista a l'Escala.


"Contes menestrals", de Josep A. Baixeras, presenta cinc narracions vestides d'humor

El llibre Contes menestrals, de Josep Anton Baixeras, es presenta dimecres 29 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al Museu d’Art Modern de la Diputació.
La presentació de l’acte anirà a càrrec de Lurdes Malgrat, escriptora, i de Magí Sunyer, membre de La Gent del Llamp.

Contes menestrals reuneix cinc narracions breus —“La influència”, “El vent i la boira”, “L’alcalde de Zalamea”, “Pols enamorada” i “Els adéus”— en aparença força diferents que es presenten amb el vestit de l’humor, en les formes de la ironia i el sarcasme; un humor que deixa veure el rictus de la tristesa.
Els Contes menestrals diverteixen, intriguen, esborronen i busquen les pessigolles de la complicitat.

Josep Anton Baixeras
Membre de La Gent del Llamp, de qui hem de lamentar la defunció recent, va publicar, entre altres textos, els reculls de narracions Perquè sí, Perquè no (premi Víctor Català 1959) i Calipso, les novel·les L’anell al dit i Les Mares, les peces dramàtiques reunides a El mas dels Casaments, l’òpera Narcís als llimbs, les seleccions d’articles Carnet tarragoní i Fulls de calendari i les traduccions de La fira de Plundersweilern, de J. W. Goethe, i d’El dia més foll, de Peter Turrini, fruit de la seva devoció per la cultura alemanya.

28/10/08

Andreu Mayayo: "Els brigadistes entre nosaltres" fixa la relació que van tenir aquests amb la població civil"

Taula de presentació del llibre Els brigadistes entre nosaltres a la Catalònia

L'historiador Andreu Mayayo va explicar en la presentació del llibre d'Àngela Jackson, Els brigadistes entre nosaltres, que es va portar a terme el dilluns dia 27 d'octubre a la Llibreria Catalònia, va fer aquesta valoració general sobre l'obra: "és un llibre excel·lent que fixa la relació que van tenir els brigadistes amb la població civil, cosa que fa que el llibre sigui novedós."
Mayayo, en substitució d'Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Internacionals de la Universitat de Barcelona, que no va poder-se assistir-hi per una indisposició, va parlar també del valor del treball: "és un exel·lent exemple de memòria; és tremendament humà". Assenyalà també que vingueren a lluitar amb l'exèrcit republicà uns 35.000 brigadistes "dels quals una tercera part va morir" i afegí que "als pobles hi quedà un bon record del pas d'aquests".
Per la seva part, Ignasi Sardà, en representació de la Direcció General de la Memòria Democràtica, va qualificar el llibre de Jackson: "tant el llibre com l'obra que desenvolupa Àngela Jackson és modèlica".
L'autora del llibre, també va donar el seu punt de vista: "amb aquesta obra s'ha iniciat l'estudi de la relació dels Brigadistes amb la població civil". Després de molts anys de silenci ara hi ha més gent que està disposada a explicar els records de la guerra. Jackson finalment parlà de les seves motivacions a l'hora d'escriure el llibre: "m'han interessat molt les amistats que es van formar entre els extrangers pertanyents a les Brigades Internacionals i la gent dels pobles".

"100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt" recull les qüestions més fascinants que la ciència es planteja avui

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, es presenta dimarts 28 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Ona.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Oriol Bulbena Moreu, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Des de l’origen de l’Univers fins a per quin motiu badallem. Dels terratrèmols a la fibromiàlgia. Estem tan acostumats que la ciència ofereixi respostes que, de tant en tant, va bé recordar aquells enigmes que encara no tenen una resposta clara, completa o acceptada. En aquest llibre es recullen un centenar de les qüestions amb què la ciència s’enfronta actualment. I és que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Daniel Closa:
Daniel Closa (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència.

27/10/08

El llibre "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt", apareix al programa La Tarda, de Barcelona Televisió

Daniel Closa, autor del llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, va intervenir divendres 24 d'octubre al programa La Tarda, de Barcelona Televisió, durant el qual va ser entrevistat per Elisenda Roca i Adam Martín.
Durant l'entrevista (del minut 42 al 59) es va tractar el contingut de l'obra i també es va fer referència al seu procés d'elaboració.


"Els brigadistes entre nosaltres" es presenta avui 27 d'octubre a la llibreria Catalònia

El llibre Els brigadistes entre nosaltres, d'Àngela Jackson, es presenta dilluns 27 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec d’Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Internacionals de la Universitat de Barcelona, i d’Ignasi Sardà, cap de l’Àrea de Difusió de la Direcció General de la Memòria Democràtica.

24/10/08

Artur Bladé, l'Ebre narrat

L'espai El Medi Ambient, de TV3, va fer referència, el dia 22 d'octubre, a Artur Bladé i Desumvila, autor destacat de la Ribera d'Ebre, l'obra completa del qual publica Cossetània.
El reportatge recorre alguns espais de Benissanet i els seus voltants i recull el testimoni de membres de l'Associació Artur Bladé i Desumvila.


Sexe, catalanisme i fideuà

Pot semblar que escriure un llibre a partir d’un blog és un experiment literari molt modern i original, però, després de llegir Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), me n’adono que, precisament, el fet de sortir d’un blog és l’única cosa que se li ha de retreure a aquest llibre, per altra banda tan divertit, fresc i original.
Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos és la primera novel·la de Mir Roy i Manel Riu, dos professors de secundària de la Franja que fa cosa de dos anys es van engrescar a escriure un blog eròtic en català que també parlés de política, de religió, d’educació, viatges, etc. en el mateix to despreocupat. Per fer-ho van crear el personatge de la Mireia, l’autora del blog, pseudònim amb el que es publicaven les aventures, escrites en primera persona, com si fossin reals. D’aquest blog, que encara es pot consultar per internet (http://mireiagalindo.blogspot.com/) va sortir més tard la novel·la, per la qual cosa es van haver de retallar, seleccionar i polir les entrades del blog per adaptar-les al nou gènere.
L’únic problema d’aquesta transformació és que un blog, sense comentaris dels lectors, sense vincles, ni imatges, ni documents multimèdia, passa a ser el mateix que un diari, un d’aquells quaderns de notes on els adolescents deixen els seus pensaments i preocupacions. Així, independentment del contingut, la novel·la ha passat a ser un diari, amb tota els problemes que això inevitablement implica: repetició de les mateixes històries, llenguatge repetitiu i falta d’un argument concret. D’aquesta manera, moltes de les entrades que composen el llibre expliquen més o menys la mateixa història, o n’expliquen una a petits fragments i de manera massa lenta. Totes les històries, encara que amb excepcions, tenen massa palla, i la novel·la resulta en conjunt massa gruixuda per la quantitat de teca que conté.
No obstant, Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos no és una novel·la (o un blog o un diari) normal i corrent. Per començar, és difícil classificar-la en un gènere i una temàtica concrets. No es pot qualificar ben bé de novel·la, ni tampoc de diari, i no es pot encasellar dins del gènere eròtic sense parar atenció a totes les altres temàtiques que s’hi entrellacen. Evidentment, en el llibre hi ha sexe, però també hi ha moltes altres coses que apareixen a la vida de la Mireia, de les que ella parla amb una naturalitat envejable i que es barregen constantment amb les seves històries eròtiques.
La Mireia parla sense embuts, en un llenguatge col·loquial, no sempre correcte i en un dialecte clarament (i fins a la caricatura) central. I de la mateixa forma que escriu aixòs en comptes d’això i exclama “hombre!” de tant en tant, no es talla tampoc en els continguts pel simple fet que s’estigui expressant per escrit i calgui guardar les formes. En la seva novel·la (o blog adaptat) trobarem sexe explícit i sense interrupcions, i també declaracions polítiques i ideològiques personals i de vegades controvertides, sense tallar-se un pèl, com aquell qui escriu en la llibertat que dóna un diari personal (encara que en aquest cas sigui després divulgat als quatre vents). I entre el remolí de pensaments inconnexos i espontanis d’aquest fantàstic personatge trobem algunes joies que no deixen a ningú indiferent: Senyor Mas, no sóc tan cotxina com vostè (una de les cartes que escriu la Mireia als polítics); M’agrada llegir sense calcetes (una forma ben original de parlar de literatura); o Per què el meu cony es diu Carlitos (que no es pot explicar abans de llegir el llibre) en son uns bons exemples.
Costa no agafar-li una mica d’afecte a la Mireia, que fins i tot estant informat de que és un personatge fictici es fa prou versemblant com per considerar-la autora de les seves pròpies aventures, que es guanya el somriure i fins i tot la riallada del lector en unes poques paraules ben dites. No se’m fa difícil imaginar la decepció dels seguidors del blog en descobrir, amb l’aparició de la novel·la, que la Mireia és només un personatge de ficció.

Article i imatge d'Olga Martínez, al blog Llibròfags, sobre el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos).

La cabana de la pau (els Fets de la Fatarella)

Josep Gironès (El Punt)

Olga Xirinacs publicà un article al diari El Punt de dilluns 20 d'octubre sobre el llibre La cabana, de Josep Gironès i Descarrega. Xirinacs fa una crítica molt personal sobre aquesta obra basada en els Fets de la Fatarella

«El centre del món és l'indret on cada individu ha decidit de lliurar el seu combat», apunta Miquel Maurette, escriptor del Rosselló. Al llibre La cabana, el centre del món és la Fatarella. No sols perquè l'autor n'és fill, sinó perquè tant la ficció com els fets històrics que s'hi narren, sobretot aquests últims, revesteixen una importància que afecta i modifica el curs de la història dels homes. Ho confirmaria Sàndor Màrai, quan reconeixia amb vergonya i temor alhora que el fet de pensar amb desdeny que tot allò que no fos la gran capital resultava «provincià», no era altra cosa que la pròpia por d'enfrontar-se amb ell mateix sense distraccions. Alguns lectors poden pensar això mateix d'un llibre sobre aquest territori particular. Però aniria ben errat. Primer, perquè el país som tots, i prou mal han fet i fan els mandarins que, des de llocs decisius i privilegiats, ens fan sentir «provincians». I segon, perquè les grans obres de la literatura universal sovint parteixen del llogarret particular. Per molt que vulgui pretendre mostrar-se superior el mandarí que arrufa el nas si es mou del seu escó d'elitista gurmet; el que demana «la gran novel·la de la ciutat»; els postprogressistes que intenten dirigir-nos, tots ells fallen, perquè solen ignorar tot el que no sigui la llum i el fum de la metròpolis. La cabana és un llibre ric en tots els aspectes. Josep Gironès ja és mestre en narrar a la perfecció: precís, ampli, memorialista, tot ell un retaule que conservarà per sempre i per a tots nosaltres la vida de pagès en la fecunda profunditat extreta de la terra. Moltes dificultats per sobreviure, sí, però també el desig de créixer i millorar el conreu de la terra. Alhora, Gironès eleva l'obra a categoria universal no només pels sentiments i costums de la seva gent, sinó per la tremenda constatació i situació en el mapa i en la gestió polítics, de la mort injusta i arbitrària dels innocents. Les arrels i les branques de la guerra s'allarguen i s'enfonsen molt més enllà del camp de batalla. Moltes vegades acaben sortint, com amb molt d'encert s'explica al començament del llibre. Altres, enverinen la Terra. El cert és que l'autor ens fa sentir, amb saviesa, l'olor de la pols, de l'oli, de les senzilles cassoles ben adobades que crien els fills de la pau. De les herbes remeieres, de la caça, de la pólvora i de la sang vessada. Els aspectes que trenen l'obra són ben administrats, i la figura protagonista, el fil conductor, fa lliscar la trama amb tota versemblança, amb prou fermesa i sensibilitat per comunicar al lector la duresa i la tendresa de la vida al camp, des de la primera pedra de la cabana fins als consells més pràctics; així, la vida en pau esdevé el centre del món. Costen de trobar, els llibres que sàpiguen comunicar, com aquest. Són anys fatídics, els que emmarquen l'obra. La tensió de la tragèdia s'encomana, i per molt que se n'escrigui, els Fets de la Fatarella s'assemblen a tants i tants genocidis que han estat, que són i que seran, que la mà i la intenció decidides dels escriptors mai no podran deturar la maldat dels homes. Per això cal dir-ho, escriure-ho de nou una vegada i una altra, meditar-ho. Però la cabana de pedra és la vida, i no hi faltarà el pa. Ens sentim tan segurs en la senzillesa del viure savi que ens acosta Gironès, que en el fons tots la voldríem, una cabana com aquesta. La cabana és la pau, i convido els lectors a visitar-la.

23/10/08

"100 bolets fàcilment identificables" mostra les espècies més conegudes de la micologia

El llibre 100 bolets fàcilment identificables es presentarà divendres 24 d'octubre, a 2/ de 8 del vespre, a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font, de Taradell.
La presentació del llibre anirà a càrrec de l’autor, Jaume Sañé.

Hi ha bolets comestibles i molt apreciats, d’altres són tòxics o al·lucinògens i alguns fins i tot poden provocar la mort. En aquest llibre us proposem entrar al món dels bolets pel principi, a partir de cent espècies ben escollides entre uns quants milers. Són els bolets que hauria de reconèixer qualsevol aprenent.

Jaume Sañé:
Jaume Sañé va néixer a Taradell (Osona) l’11 de setembre del 1961. Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona, però va deixar la carrera per dedicar-se de ple a la seva passió: les bèsties. A través de la fotografia i de la filmació de la natura, ha recorregut prop de 50 països dels cinc continents. Ha treballat a Austràlia, a Indonèsia, a Tanzània, al Canadà, a Islàndia i al Brasil, però la seva especialitat és la fauna autòctona de Catalunya, a la qual ha dedicat la major part de la seva vida. És autor de diversos llibres, entre els quals El meu primer llibre d’ocells i Guia dels espais naturals de Catalunya, i ha estat director, guionista i operador de càmera d’uns quants centenars de reportatges emesos a televisions de tot el món. El seu darrer treball ha estat la direcció i l’enregistrament de les imatges de fauna de la sèrie Bèsties, de TV3, rècord d’audiència pel que fa a programes de natura a Catalunya i premi Zapping al millor programa documental.

"El secret del vi del Priorat" analitza l'èxit dels mostos prioratins

El llibre El secret del vi del Priorat, d'Armand Paz, es presentarà divendres 24 d’octubre, a les 6 de la tarda, al Celler Sangenís i Vaqué.
La presentació anirà a càrrec de Fernando Zamora Marín i comptarà amb la col·laboració especial de Montse Nadal Roquet-Jalmar (enòlegs).

L’objectiu d’aquest llibre és tractar d’entendre de forma senzilla les raons que han fet possible l’èxit dels vins del Priorat. Les condicions físiques d’aquesta comarca són úniques: la deforestació i l’erosió dels vessants han fet més difícil la vida dels ceps, i com a resultat produeixen un escàs però concentrat most. Malgrat aquestes condicions adverses, el treball de la gent del Priorat i la mateixa història de la comarca han aconseguit que aquests mostos concentrats i ben madurats, conreats en costers amb poc sòl fèrtil, minso i en condicions difícils, es converteixin en uns vins de forta personalitat i qualitat.

Armand Paz:
Armand Paz és enginyer agrònom i ha treballat en temes alimentaris, mediambientals i de subministrament d’aigua a tot Espanya, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Central. Va viure a les Terres de l’Ebre uns anys que aprofità, als seus 47, per cursar la llicenciatura en Enologia per la URV i complir així una vella aspiració. Actualment és professor a València i procura aprendre cada dia un poc més de vins despullant-los d’esnobismes per ensenyar-ho als qui el vulguin escoltar. Li agrada especialment escorcollar la història de la tecnologia dels vins a casa nostra i contribuir així a entendre’ls millor.

22/10/08

"Shakespeare i la natura" apareix a la secció Lecturàlia, de Màrius Serra, a Catalunya Ràdio

Durant la secció Lecturàlia, del Matí de Catalunya Ràdio, del 16 d'octubre, Màrius Serra va fer referència al llibre Shakespeare i la natura, de Rosa M. Martínez Ascaso. Aquests són alguns dels trets que Serra va destacar sobre l'obra:
El que ha fet en aquest llibre és una mena de gran tractat, antologia també, de tots els llocs on Shakespeare, en la seva extensa obra, té relació amb la natura. Però no és només una antologia. La Rosa Maria fa discurs, fa assaig, i estructura molt endreçadament, en molts capítols, totes les relacions amb la natura, i també amb la naturalesa humana dels personatges de Shakespeare.

És d'aquells llibres als que t'hi pots acostar per qualsevol pàgina. Té un molt bon índex, exemples, molta erudició però també actualitat: relaciona tot el gran món de Shakespeare amb coses més actuals, notícies molt properes.

Dijous 23 es presenta "La Renaixença i la Ruta del Cister" a Salou i "Com un vi novell" a Barcelona

El llibre La Renaixença i la Ruta del Cister, de Rafael Roca i Ricart, es presentarà dijous 23 d'octubre, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic de Salou.
La presentació anirà a càrrec de l’autor, Rafael Roca, i de Magí Sunyer, escriptor.

El llibre Com un vi novell, d'Antoni Cisteró, es presentarà dijous 23 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Octavi Fullat, catedràtic de Filosofia de l’Educació a la UAB.

21/10/08

Els executats al Camp de la Bota

Imatge del Camp de la Bota

L'historiador Joan Corbalán, ha publicat Justícia, no venjança. Els executats del franquisme a Barcelona (1939-1952) (Cossetània Edicions, 2008), un llibre amb el que recorda els 1.717 executats a Barcelona pel franquisme entre 1939 i 1952. Són 1.717 casos documentats darrere els quals hi ha la història silenciada i amagada de famílies que encara tants anys després es plantegen interrogants sobre què va passar i com va passar. A través de la documentació s’ha pogut donar una resposta sobre com el legislava, s’organitzava i s’executava la repressió franquista. A més, s’ha donat l’oportunitat a les famílies perquè expliquin la seva història, que sempre havia quedat en un àmbit reduït, familiar o local.
El compliment de les condemnes de mort es portava a terme tan aviat com es rebia l'"enterado" del dictador, el criminal de guerra general Franco. Els republicans eren traslladats des de la presó Model de Barcelona al Camp de la Bota (situat a la platja), normalment en grups de 20 persones; allà els esperava un piquet de la Guàrdia Civil, els col·locaven davant d'un mur de pedra que hi havia a la platja (una escullera), quan l'oficial donava l'ordre de disparar, aquests obeïen i els presoners eren afusellats sense previ avís a les famílies, que, quan anaven a la presó, s'assabentaven de la mala notícia", s'explica al llibre.
"La sorra de la platja quedava impregnada de vermell de la sang d'aquells homes i dones als quals s'arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República. Els cossos sense vida eren col·locats en caixes de plàtans i carregats en un camió tots amuntegats, com es fa amb els animals quan surten de l'escorxador; tot seguit, eren traslladats al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se'ls enterrava com a gossos", s'afegeix.
El llibre de Joan Corbalán, que es presenta en tres grans blocs: la repressió, testimonis i dades de les 1.717 persones que van se executades, aporta documentació, opinions de familiars i fins i tot cartes que alguna de les víctimes va enviar abans de morir.
Una d'elles és la que Miquel Castel va escriure a la seva dona i els seus fills, quan sabia que s'acostava el dia de la seva execució. La carta diu el següent:

Queridísima Emilia e hijos:

Deseo disfrutéis de buena sdalud, yo hasta hoy bien, pero no creo que esto siga por mucho tiempo.

Temo que estos 8 o 15 días primeros de agosto, tal vez mañana día primero, en fin, no lo sé, pero todo parece indicar que van por liquidar los que pasaron por Consejo de Guerra el mes de Mayo y si no se ha conseguido el indulto, desgraciadamente puede darse todo por terminado.

En las vuestras me percato de la confianza que teneis en las gestiones que se hacen, pero os he dicho y repito que os mienten. Dios quiera que me equivoque, pero desgraciadamente presiento que se confirmará lo contrario.

Un día de estos debe nacer vuestro hermano, a quién no podré conocer ni disfrutar, que de ser así, lo dejo en en vuestras manos el cuidarlo y quererlo. Tampoco podré veros crecer, haceros adultos y seguir sin pausa velando por el porvenir de todos vosotros.

Y sobretodo quereros, mantened siempre una cordial y estrecha relación y quered a vuestra madre sobre todas las cosas, ayudadle en lo que haga falta, que no tendrá otro consuelo que el vuestro, el consuelo de los buenos hijos, sed buenos que Dios os ayudará.

He recibido la carta del 20. Ya no puedo escribir más.

Recuerdos y abrazos para todos. Adiós querida esposa, adiós queridos hijos.

Article publicat a e-notícies sobre el llibre Justícia, no venjança. Els executats del franquisme a Barcelona (1939-1952), de Joan Corbalán.


La fascinació per la violència

Pere Saborit, al diari El País de dijous 16 d'octubre, publicà un article sobre el llibre Crims a la Catalunya del segle XIX, de Manuel Bofarull. Saborit també parla del ressò que han tingut algunes conductes criminals a través de documents i obres literàries.
Des de sempre, davant d'una conducta criminal se sol recorrer a dues estratègies explicatives per tal d'apaivagar la inquietud o "alarma social" que generen. L'una consisteix a considerar que l'autor del crim sabia perfectament el que es feia i, per tant, es tractaria de castigar-lo. I l'altra estratègia pressuposa que hi ha algun factor que eximeix de responsabihtat el criminal, com el seu estat mental o la influència perniciosa d'algú.
agradi o no,
Aquest llibre de Manuel Bofarull (Badalona, 1923) mostra amb encert la forta atracció que sempre ha exercit la maldat i la crueltat humanes, tant a l'hora de cometre actes criminals com a l'hora de castigar-ne els responsables en públic. En aquest sentit és inevitable relacionar-lo amb el també magnífic text L'espectacle de la pena de mort (La Campana, 2007), de Joan de Déu Domènech. Bofarull recull onze histories de criminalitat que van transcórrer per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i el 1892, tot posant èmfasi en el fort ressò que van tenir en els romanços que circulaven o en la premsa de l'època.

20/10/08

Cossetània Edicions assistí a la Fira del llibre de Frankfurt

Llibres de Cossetània a la Fira de Frankfurt 2008

Cossetània Edicions, com ja és habitual, va assistir durant el mes d'octubre a la Fira de Frankfurt 2008, que en aquesta edició es va celebrar del 15 al 19 d'aquest mes i va tenir com a cultura convidada Turquia.
Cossetània comptava amb una prestatgeria a l'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, en el qual s'hi podien trobar les apostes i les novetats més importants de les editorials catalanes.
Es van dur a terme més d'una vintena de visites amb editors de tots els països del món tant per exposar els llibres de l'editorial que poden interessar a les editorials estrangeres com per intentar comprar drets d'obres que s'adeqüin al nostre mercat.
Tampoc va faltar temps per anar a veure els llibres del futur e-books, i tot i que a Espanya encara no es comercialitzen, els primers ja són al mercat anglès i francès i s'espera que a la primavera del 2009 arribin a Alemanya.

17/10/08

El 18 d'octubre es presenta "Heydrich i les agents del saló Kitty" a l'Ampolla i "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" a Fraga

El llibre Heydrich i les agents del saló Kitty, de Miquel Esteve, es presentarà dissabte 18 d'octubre, a les 7 de la tarda, al Saló de Plens de l’Ajuntament de l’Ampolla.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Núria Grau, filòloga.

Dissabte 18 també es presentarà el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), a 2/4 de 8 del vespre, al Casal Jaume I de Fraga.
La presentació anirà a càrrec de Josep Anton Chauvell, president de la Comarca de la Llitera i escriptor franjolí, i de Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de Fraga.

16/10/08

La Filomena els fogons remena

La revista Nihao publicà un article sobre el llibre La Filomena els fogons remena, de Josefina Llargués. Aquest destaca la funció didàctica de l'obra pel que fa a l'alimentació dels infants i també de la resta de la família.
Josefina Llargués, psicopedagoga, logopeda, naturópata y homeópata y colaboradora habitual de Nihao, presenta un libro de cocina con recetas divertidas para compartir con tus hijos. El libro, que de momento está editado en catalán, propone recetas creativas para una dieta rica y equilibrada.
La Filomena els fogons remena tiene como objetivo prioritario un retorno a la cocina casera de toda la vida, en la que las verduras, las hortalizas, los cereales y las legumbres, tenían un peso muy importante dentro de la dieta familiar, con una presencia más modesta de la proteína animal, que es el que, en definitiva, propone la dieta Mediterránea de la que todo el mundo habla, pero que cada vez hay menos familias que siguen.
Todas las recetas aportan una reseña nutricional sobre los productos utilizados, para que los niños vayan elaborando e integrando el concepto de "alimentarse bien". En la última parte del libro, se incluye un apartado donde se relacionan algunos de los errores que más a menudo cometemos los padres en la alimentación de nuestros hijos.

"50 ascensions fàcils pel Pirineu català" es presenta a la llibreria Muntanya de Llibres, a Vic

El llibre 50 ascensions fàcils pel Pirineu català, de Manel Figuera, es presentarà divendres 17 d’octubre, a les 8 del vespre, a la llibreria Muntanya de Llibres, a Vic.
La presentació anirà a càrrec de Xevi Cortacans, responsable de la llibreria Muntanya de Llibres.

15/10/08

Balada del vell cantaire

Xavier Pla publicà un article al diari Avui sobre les obres de Ventura Ametller Summa kaòtica i Resta kaòtica. Pla destaca la singularitat d'aquestes novel·les i descriu els seus trets principals.
Ventura Ametller va morir el juliol passat als 75 anys. Havia nascut a Pals, però l'any 1966 es va traslladar a viure a Mataró. De professió veterinari, va ser un home inquiet i polifacètic. Va escriure poesia, narrativa, assaig filosofic i novel·la. Rigorós i metòdic com devia ser, va publicar molt poc. L'obsessionava el pensament i la cultura, pero no escrivia ni per passar I'estona ni per obtenir cap mena d'èxit immediat. La seva obra mes important, Summa kaòtica (1986), feia anys que estava descatalogada. Ara, l'Ajuntament de Mataró i Cossetània no tan sols han reeditat novel·la mes coneguda de Ventura Ametller (i en recuperen I'interessantíssim pròleg de Valerià Pujol), sinó que, a més, han donat a conèixer Resta kaòtica, la segona part del llibre, fins ara inèdita, i presentada amb un antipròleg d'Albert Calls.
Les seves novel·les no són de lectura fàcil, exigeixen del lector una mica més d'interès i de paciencia. Són com dos retaules immensos que cal saber desxifrar, obres magmàtiques on tot es barreja i circula de forma caòtica i indiferenciada. Els conceptes d'espai i temps han estat alterats per una imaginació desvergonyida que reivindica la 'antihistòria transreal". Dominen les reflexions sobre l'omphalos en un fons de guerra, i sobre la lluita de classes, mitificada i satiritzada amb un deix de tristor.
Ventura Ametller sembla voler reivindicar la força de la microhistòria i I'energia de l'individu com a únics recursos per superar els temporals de la història.

"Camí de Sicília" es presenta al Museu d'Història de Catalunya

El llibre Camí de Sicília. L'expansió mediterrània de Catalunya, d'Oriol Junqueras, es presentarà dijpus 16 d'octubre, a les 7 del vespre, al Museu d'Història de Catalunya.
La presentació anirà a càrrec d'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història.

Històricament, Catalunya ha mirat cap al Mediterrani. En concret, durant el segle XIII, els catalans van més enllà de Mallorca (1229)i del País Valencià (1238). Així, Pere el Gran, fill i successor de Jaume I, s’enfrontarà a una de les aliances més poderoses i temibles de tots els temps: França i el Papat. I, tot i així, conquerirà Sicília (1285) i derrotarà l’exèrcit croat que intentarà envair Catalunya.

Oriol Junqueras:
Oriol Junqueras és llicenciat en Història Moderna i Contemporània, doctor en Història del Pensament Econòmic i professor a la UAB. Des del 2001, a Catalunya Ràdio, col·labora amb Enric Calpena al programa “En guàrdia!”. Al 2004 va presentaramb Toni Soler el programa de TV3 “El Favorit”. Autor, coautor i prologuista de nombrosos llibres, entre els quals, Els catalans i Cuba (1998); La batalla de l’Ebre. Història, paisatge, patrimoni (1999); La presó model de Barcelona (2000); Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell. Pagesos i burgesos en l’articulació del territori (2003); Guerres dels catalans (2003); Guerra, economia i política a la Catalunya de l’alta edat moderna (2005); o Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l’alta edat moderna (1520-1630) (2006), en són els més destacats.

14/10/08

Olímpicos en su salsa

Francesc Joan Matas, autor del llibre Olímpics tarragonins, publicà una notícia al Diari de Tarragona sobre la primera trobada de tarragonins que han participat als Jocs, al Castell de Riudabella.
El dia que presenté Olímpics tarragonins, mi primer libro, buena parte de los 28 deportistas que habían disputado unos juegos se conocieron por vez primera. Aquel día, el 8 de julio de 2008, en la propia sala de actos de la Delegació del Govern de la Generalitat, nació casi de forma improvisada la idea de realizar un encuentro entre todos ellos para compartir experiencias.
Tuvieron el detalle de invitarme y no quise perderme esta primera edición, a la que asistieron quienes mejor pudieron adaptar sus agendas.
Se habló sobre todo de cómo han canviado los Juegos Olímpicos a raíz del profesionalismo, del poder que tienen ahora mismo las televisiones, de las ayudas que reciben los atletas, de los valores del deporte desde la infancia, del fútbol versus el resto de modalidades...
El tiempo pasa para todos, pero sus recuerdos se mantienen tan vivos como el primer día, porque unos Juegos Olímpicos, dicen quienes los han disputado, perviven para siempre.

Àpats de fonda

Des de que vam prendre la decisió d’endegar aquest bloc, ja tenia pensat dedicar un post a aquest llibre que Cossetània Edicions, de Valls, va publicar fa només un parell d’anys en la seva col·lecció “El cullerot”, una magnífica col·lecció de llibres on la gastronomia catalana n’és la protagonista, i on les signatures d’autors, entre d’altres, com ara l’historiador, crític d’art i assessor gastronòmic Jaume Fàbrega, o del cuiner i professor de cuina Pep Nogué -prou conegut pels amics blocaires que hem anat a les seves classes-, o de la cuinera, nutricionista i professora nord-catalana Eliana Thibaut i Comalada, impulsora, a la Catalunya Nord, dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, són prou significatives per albirar el rigor i la seriositat d’aquesta col·lecció.
L'autor, Jaume Carles Font va començar a publicar llibres basats en els bolets: Els bolets del Maresme (Caixa d’Estalvis Laietana, 1982), i Anem a buscar bolets (Altafulla, 1988). Aquesta passió per la micologia el va portar més endavant a introduir-se en el món de la cuina i a publicar Cuinem els bolets (Aixernador d’Argentona, 1989), La cuina tradicional dels bolets (Cossetània Edicions, 2002) i, en castellà, Recetas tradicionales con setas (Austral MediaCossetània, 2004).
A Àpats de fonda, Jaume Carles Font ens aporta "165 receptes per menjar –segons ens fa saber en el subtítol del llibre- com a les fondes”, entenent com a fondes aquelles cases de menjar on s’hi serveixen indefectiblement plats elaborats segons les formes tradicionals i depenent dels ingredients que aporten les diferents estacions de l’any.
L’autor, segons explica en el Pròleg del llibre, va anar recollint receptes que li van ser facilitades d’una forma completament desinteressada per persones relacionades amb el món de les fondes, alguna de les quals ja havien abaixat per sempre les portes, i és interessant constatar que totes i cadascuna de les receptes d’aquest llibre han estat provades -algunes fins i tot més d’una vegada- pel mateix autor abans no va donar per bona la transcripció que en va fer al llibre.
Amb una interessant introducció formada pel Pròleg, els Agraïments, la Introducció en sí, així com per dos apunts titulats “La cuina de les fondes a través de les estacions” i “Un exemple d’un àpat d’una família rural”, el llibre està dividit en els següents capítols:

Les salses i els brous base.
L’arròs.
El bacallà.
Els brous i les sopes.
Les carns.
El conill i l’aviran
Les hortalisses i els llegums.
Els ous.
La pasta.
El peix i el marisc.

A totes i a cada una de les receptes s’hi indica el nombre de comensals (4, 6 ó 8 persones) amb què haurem de comptar segons la quantitat dels ingredients indicada, i a tots els capítols totes les receptes van per ordre alfabétic de l’ingredient principal. També és important remarcar que no hi ha ni un sol ingredient que no poguem trobar a la plaça, a la botiga de queviures o al supermercat.
He estat repassant les receptes d’aquest llibre que recordo haver fet alguna vegada, i el llistat és el següent:
Arròs amb bacallà; Bacallà al forn; Bunyols de bacallà; Galtes de porc al forn; Llaminera guisada; Mandonguilles amb mongetes; Ànec amb cireres; Conill amb castanyes i bolets; Pollastre amb escamarlans; Mongetes amb cloïsses; Fideus de peix; Calamars amb salsa picant; Llobarro amb patates al forn; Musclos a la marinera; Tonyina estofada.
M’agradaria remarcar que en aquest llibre no solament no m’he trobat amb cap error de redactat –cosa, malauradament, cada vegada bastant més habitual en el món editorial d’avui-, sinó que he observat que a totes les receptes l’autor no dóna per suposat cap pas perquè ja hagi estat explicat anteriorment, pel que cada una d’elles pot fer-se pas a pas i seguint, a més a més, les instruccions per l’ordre en què han estat redactades.
El fet que m’agradi llegir i l’afició que tinc per la cuina, han provocat que m’hagi comprat bastants llibres d’aquesta matèria, que m’hagi embrancat a començar interminables col·leccións per fascicles, i que m’hagin obsequiat pel meu sant o pel meu anniversari o per les festes de Nadal o de Reis amb llibres de cuina, alguns d’ells en edicions m’atreviria a dir que luxoses, molts dels quals, però, ocupen el seu lloc a la prestatgeria sense que els hagi pràcticament consultat. Aquest dels àpats, tal i com jo l’anomeno, encara que sí que té, com és natural, el seu lloc a la prestatgeria, ronda tot sovint per la cuina, per la taula de l’estudi, i s’ha fet un bon tip de viatjar amb mi fent-me companyia en el tediós trajecte amb tren i Metro que he de fer per anar i venir cada dia de la feina a casa i de casa a la feina.
En definitiva, i ja per acabar, dir que moltes vegades he pensat, al consultar-lo, que els 15 euros que em va costar han estat una de les “inversions” més afortunades que he fet mai amb llibres, siguin de cuina o del que siguin.

Article al blog Samfaina d'Arts sobre el llibre Àpats de fonda, de Jaume Carles Font.

13/10/08

Rudy Fernández, un campió en família

El Suplement tot i més de la revista Lecturas publicà la notícia de la presentació de El viatge de Rudy. De Badalona a l'NBA, de Ramon Aymerich i Ester Romeu, a l'Espai Betúlia, de Badalona:
"Poc abans del seu viatge als Estats Units per jugar amb el Portland, el jugador de bàsquet Rudy Fernández va passar una tarda envoltat de la seva família a Badalona per presentar el llibre El viatge de Rudy. De Badalona a l'NBA."
"Els aficionats que van omplir el recinte tampoc van deixar de donar-li mostres d'afecte durant aquesta tarda tan especial pel jugador."

10/10/08

"Com un vi novell" parla de l'amistat entre dos homes al capvespre de les seves vides

El llibre Com un vi novell, d'Antoni Cisteró, es presentarà dissabte 11 d’octubre, a les 8 del vespre, l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Octavi Fullat, catedràtic de Filosofia de l’Educació a la UAB.

Faust crida demanant una oportunitat: jo et convoco Esperit de la Terra que m’has de donar força com faria un vi novell! Qui no voldria tenir l’ocasió de tornar a tirar el daus, de tornar a remenar les fitxes del dominó groguenc? Com un vi novell tracta de l’amistat entre dos homes al capvespre de les seves vides. Dues concepcions diferents de com mirar enrere i també i sobretot, de com mirar endavant. I planant per sobre d’aquest triangle, el polsim de bogeria necessari per fer el salt; per sortir, maldament sigui una sola vegada, de la por, de l’obediència i de la rutina, tan properes i semblants a la mort.

Antoni Cisteró:
Antoni Cisteró (Barcelona, 1946) des de molt jove considera la literatura el seu mitjà per expressar les experiències i les reflexions que sorgeixen d’una formació pluridisciplinària i d’un ampli ventall d’interessos. Enginyer químic, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, diplomat en Sociologia i amb estudis tant d’escriptura teatral com de crítica cinematogràfica, dirigeix la revista cultural Vent de Serè, que fundà l’any 1996. Antoni Cisteró ha obtingut els premis de teatre La Carrova 1998 (Peixets de colors) i 2005 (Quan l’infern sigui atiat), i Théatron 2001 (Feu-me lloc!), i ha estat finalista dels premis Eivissa de novel·la (Sabàtic) i E-poemas 2003 de La Vanguardia.

9/10/08

"Heydrich i les agents del saló Kitty" es presenta a la llibreria Catalònia

El llibre Heydrich i les agents del saló Kitty. XXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, de Miquel Esteve, es presentarà divendres 10 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia.
La presentació del llibre anirà a càrrec d'Albert Pujol, president de la Fira del Llibre Ebrenc, i d'Albert Guiu Bages, escriptor i poeta.

8/10/08

Mossèn Cardó indica als Borbons, a l'exili, com resoldre la qüestió catalana

Mossèn Cardó (Valls, 1884 -Barcelona, 1958), que viu a Friburg, ha viatjat, i viatjarà, periòdicament, de Friburg a Lausanaper tal d'il·lustrar la família de Don Joan sobre qüestions de llengua, cultura, literatura i història de Catalunya, i fins i tot els donara nocions bàsiques de català. La matèria explicada en aquestes conferències privades acaba convertida en el primer capítol del llibre d'Edicions Rialp, del 1955, Tres estudios sobre literatura catalana, volum completat amb dos capitols més, sobre poesia, escrits per Josep Rorneu i Figuera.
Hi havia tanta confiança mútua entre Joan de Borbó i mossèn Cardó que l'erudit capellà fins i tot va gosar advertir Don Joan, davant una colla d'amics, que impedís al tutor del seu fill que el fes un nou Felip II.
En aquell dinar no es tractava pas d'ensenyar la llengua i la cultura catalanes als il·lustres comensals. El tema bàsic va ser el problema de la qüestió catalana. Finalment, el contingut d'aquell dinar, recollit per escrit per mossèn Cardó, que era home de ploma fàcil, s'ha fet públic.
El doctor Cardó, de nou a Fribug, va transcriure fil per randa el curs de la conversa en un document mecanografiat que ocupa dinou folis. I ara, el biògraf del l'erudit eclesiàstic, Lluís Maria Moncunill, l'ha transcrit com a annex documental del llibre que acaba de publicar a Cossetània Edicions, A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona.
A més del report del dinar, l'annex documental recull les cartes de Cardó amb el comte.

Fragment de l'article de Lluís Bonada al setmanari El Temps sobre Mossèn Carles Cardó.

7/10/08

La llibreria Muntanya de llibres premia amb un lot de llibres de Cossetània

La llibreria de muntanya i viatges Muntanya de Llibres ofereix la possibilitat de guanyar un lot de llibres de Cossetània Edicions. A la mateixa llibreria, es poden demanar els punts de llibre que plantegen una pregunta sobre les guies Azimut de Cossetània, i dipositar-hi la butlleta amb la resposta.
Per participar en aquesta iniciativa us podeu dirigir a Muntanya de Llibres, al carrer Verdaguer número 31 de Vic.

6/10/08

Cossetània us ofereix imatges de la VII Fira del Llibre de Muntanya


Presentació de la nova promoció de punts de llibre per a Muntanya de Llibres

Presentació del llibre Cels de safir, d'Eduard Sallent

Presentació del llibre Cuida-les Chomolungma, de Sílvia Ferrandis

4/10/08

Cossetània Edicions, a la Fira del Llibre de Muntanya

Cossetània Edicions està present aquest cap de setmana 4 i 5 d'octubre a la Fira del Llibre de Muntanya que se celebra a la localitat de Rupit (Osona). Cossetània disposa d'un ampli estand on exposa i ven els diferents títols de muntanya de l'editorial emmarcats en les col·leccions Azimut, Pioners, Annapurna, Manuals de Muntanya, entre altres. A més a més, el diumenge 5 d'octubre hi haurà dues presentacions de llibres de l'editorial tal com es va anunciar en aquest post.
En la imatge, es pot veure l'estand de l'editorial amb les dues persones de l'organització de Cossetània que atenen al públic, Isabel López i Emma Alcázar.

Allò que ens queda

“El darrer llibre que he llegit ha estat: Summa Kaòtica, de Ventura Ametller.”
Summa... Kaòtica... Llegiu-ho lentament, repetiu-ho sense por, sense pressa. “Summa Kaòtica, de Ventura Ametller”, he dit.
I he mentit. El darrer llibre que he llegit ha estat Resta Kaòtica, del mateix autor, malauradament traspassat el juliol d’enguany. Si mai abans no havíeu sentit a parlar de Ventura Ametller, ara teniu l’ocasió de reparar el tort. És sens dubte un dels nostres escriptors més genials, per bé que terriblement desconegut. Cossetània Edicions ha publicat en dos volums aquest díptic esplèndid anomenat Summa Kaòtica/Resta Kaòtica, una fantàstica (en tots els sentits del terme) crònica del país en la dura època de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme.
Una lectura que haurien de fer tots els llegidors, la gent amb ganes de passar-s'ho bé, els qui pateixen d'estrès, els nostres polítics, els sentmenatencs en ple, les sentmenatenques que no se sentin incloses en el genèric masculí que acabo d’esmentar, l’enquestadora de Santiago de Compostel·la i qualsevol persona que vulgui aprofitar al màxim allò que ens queda: una mica de temps per llegir. La resta, faramalla.

Fragment de l'article "Allò que ens queda" del blog de Roger Vilà, a blocs.sentmenat.com

3/10/08

Jaume Sañé ens ensenya a reconèixer els bolets

El naturalista Jaume Sañé, un dels màxims experts en la fauna de Catalunya, participà al programa La Terrassa de El 9 TV de dimarts 30 de setembre. Sañé acaba de publicar la guia 100 bolets fàcilment identificables. Publicada per l'editorial Cossetània, aquest llibre -molt fàcil de manejar- ens permet reconèixer de forma fàcil els bolets més comuns a casa nostra. A les explicacions de Sañé s'hi afegeixen els dibuixos -precisos- de Josep Ribot.

Article i vídeo al blog del programa La Terrassa.

"Cels de safir" i "Cuida-les Chomolungma" es presentaran a la VII Fira del Llibre de Muntanya del Collsacabra

Els llibres Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils, d'Eduard Sallent, i Cuida-les Chomolungma. Catalanes al sostre del món, de Sílvia Ferrandis es presentaran diumenge 5 d'octubre durant la VII Fira del Llibre de Muntanya de Rupit i Pruit, al Collsacabra. El torn de Cels de safir serà a 2/4 d'una del migdia, i el de Cuida-les Chomolungma, a la una.
Les presentacions aniran a càrrec d’Enric Faura, escriptor i director de les col·leccions Annapurna i Pioners de Cossetània Edicions.